dissabte, 31 de desembre de 2016

Fi d’any

























Comença un altre any!
I brindem amb cava
celebrant la fita!
I el món s'aconsola
a viure enganyat
paint la mentida
tants cops repetida
que han teixit a mida
el poder i els bancs.

Quan obrin els ulls,
famèlics estols
de pàries llançats
de la seva terra,
i s'hagin cansat
dels  Déus i dels amos,
alçaran el crit
contra l'opressor.

Estiguem alerta,
que s'acosta el dia
d'encetar el nou ordre.
Quan  arribi l’hora,
brindarem amb sang.


Joan Gimeno.   Montrodon, 31 de desembre de 2016

divendres, 30 de desembre de 2016

Ocellots de nit









Les d'abans no ho sé, 
les d'ara, t'ho asseguro, 
no volen, Maria Rosa.
A no ser que siguin 
hostesses de vol.















Qui us ha dit, amics,
que les harpies volen?

Heu de saber que us han enganyat,
és mentida. Ocellots de nit,
viuen  varades
a les barres dels bars
i de les discoteques.

Jo t'ho puc dir.
Moltes n'he vist,
de molt a prop,
quan percaçaven
passerells incauts.

Joan Gimeno.  Montrodon, 30 de desembre de 2016

dijous, 29 de desembre de 2016

No hi ha certesa
































No hi ha certeses absolutes.
No sabrem mai, ben bé,
el que més ens convé.
Ni la gravetat ens atrau tant
com molts amors, aparents,
decorats de cartó pedra,
que, semblant-nos perfectes,
ja amenacen ruïna.



Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de desembre de 2016

Santa innocència



























Pobre innocent, em vaig creure a ulls clucs
l'absurd teatre que vas bastir per a mi.
No vaig dubtar d'aquells teus ulls de mel
ni del teu cos que es bellugava eteri.


Quan vas marxar i em vaig trobar tot sol
amb un cafè, assegut a la cuina,
vaig veure clar, marcat amb pintallavis
al darrer full del gastat calendari,
el meu destí d'innocent criatura.


Havies  encerclat  el dia vint-i-vuit.



Joan Gimeno.  Montrodon, 28 de desembre de 2016

dimecres, 28 de desembre de 2016

Post-Nadal





















Reblarem un clau més,
que ja ha passat Nadal.
Oblidarem que ens vam donar la mà
i vam deixar el martell
tot jurant-nos, traïdors,
una eterna amistat.

Avui aquell esperit
que ahir vam respirar,
es podreix, corsecat,
a dins la freda caixa.

Reblem un altre clau,
acabem de clavar
la tapa del taüt que guarda
els bons propòsits
d'aquella nit de pau.

Joan Gimeno.  Montrodon, 25 de desembre de 2016