S'aturà. Saturada d'aquell amor
tòxic
que li brindava el possessiu
company.
S'adonà que estimar no és
posseir.
Que no és l'etern controlar,
l'absorbent vigilar cada mot,
cada gest, cada roba que portes.
Va comprendre, molt tard,
que no era aquell 'amor' el que
ella volia.
S'aturà, incapaç de prosseguir el
camí
al costat de l'etern carceller
que en nom
d'un amor malentès saturava els
moments,
tots, amb la seva presència cruel
i inquisidora.
S'aturà, quan va adonar-se, massa
tard,
qui era el seu botxí. El
possessiu amant
que li deia fluixet i amb ulls
esbatanats:
et mato perquè ets meva!
Joan Gimeno. Montrodon, 30 d’abril de 2018