Bruixes de low cost

 Sí, ja sé que direu

que s'han fet polítics

i polítiques; i que són

analítics i analítiques...

però és que jo soc,

encara, de la vella 

            escola.

Ja fa temps que no tenen berrugues,

ni el nas tort i acabat amb un ganxo

ni negres barrets estil cucurutxo.

I d'ençà de l'invent del low cost

van passar de l'escombra a la classe turista.

Ja no fan pudents encanteris. Empren ara

preparats farmacèutics aprovats per l'estat.

Amb vestits de marca, amb colònia o perfum,

han canviat d'ofici, les bruixes. Ensems els bruixots.

Elles i ells, tan freds i analítics,

calculant molt bé els riscos i els guanys...

s'han fet tots... polítics!

Joan Gimeno.   Montrodon, 31 d’octubre de 2018

Tinc un Credo

Crec en un Déu, que rau emperesit

al si del cor -o del cap, qui ho pot saber del cert-

de cadascun dels homes.

Creador d'un cel pensat i creat

des de la Terra i que transforma tota cosa

visible en una esperança etèria, imperceptible,

quasi impossible d'assolir si hem de ser realment

conseqüents amb els seus manaments.

Un Déu que crucifiquem sovint

cadascú al seu Gòlgota.

De la mateixa naturalesa nostra,

ressuscita, no sempre al tercer dia,

per fer-nos veure allò que no fem bé,

quan jutjem sovint, intransigenst i crítics,

vius i morts d'entre els nostres proïsmes.

Confesso que espero íntimament

que em perdoni els pecats -que en tinc-,

i que no entenc gaire, però, aquella cosa

de la resurrecció dels morts i la incerta vida  eterna.

Joan Gimeno.   Montrodon, 29 d’octubre de 2018

Baldufa

 

Girem, girem...

sense moure'ns de lloc.

Com la baldufa eterna

de fusta seca i vella.

Girem, girem...

ballem un ball mesell

que encara ens fa pensar,

magnífica il·lusió,

que anem a on volem.

Presoners d'un cordill,

quan ens en deslliurem

no podem fer res més

que allò que ens és manat.

Girar, girar...

com a divertiment

d'aquell nen consentit

que és l'amo del cordill.

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 d’octubre de 2018