dilluns, 30 de novembre de 2015

D’amors i tatuatges





Amors eterns,
com tatuatges a la pell?
Un cor sagnant,
dos noms i una promesa?

Res és etern.
Tampoc els tatuatges.
Quan l'amor mor,
un altre de més fosc
cobreix la vella empremta.
 
M'han dit que els nostres noms
han sucumbit
al llord gruix d'altres tintes.

On rau aquell amor
que etern em vas jurar?
L'ha sepultat el bes, més brut,
d'uns llavis molt més joves?

Joan Gimeno.   Montrodon, 30 de novembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada