La casa è vuota non aspeta più nessuno
L’Arca di Noè
Sergio Endrigo
El món no és just, ja ho sé,
vine, estimada.
No cal que portis res, puix que res ens queda.
Pugem plegats, vells viatgers d'una Arca nova
deixant enrere diluvis maleïts.
Farem l'amor, arraulits a la pastera
davant dels ulls oberts i encuriosits
de tants companys furtius, tant, com nosaltres.
I si hi ha sort, i bona mar i és llarga la travessa
quan arribem a la terra promesa,
com sempre amb molt dolor, infantaràs
l'oprobi.
No cal que portis res, puix que res ens queda.
Pugem plegats, vells viatgers d'una Arca nova
deixant enrere diluvis maleïts.
Farem l'amor, arraulits a la pastera
davant dels ulls oberts i encuriosits
de tants companys furtius, tant, com nosaltres.
I si hi ha sort, i bona mar i és llarga la travessa
quan arribem a la terra promesa,
com sempre amb molt dolor, infantaràs
l'oprobi.
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de setembre de
2015
Molt bonic, molt trist.
ResponEliminaDesgraciadament, real. Com la vida.
ResponEliminaDesgraciadament, real. Com la vida.
ResponElimina