dilluns, 31 de juliol de 2017

I malgrat tot, la vida continua













Han nascut flors al peu del marbre gris
de la teva tomba, tan grisa com el marbre.

Blanques i grogues, petites margarides
malbaraten olor, inútilment,
per a qui  no té nas.

Quines coses té el món!
Al peu d'una llosa, bruta i freda,
erigida a major glòria de la mort,
i epitafi incongruent de tota inútil vida,
malgrat tot, la vida continua.



Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juliol de 2017


M'espera l'horitzó





 
















Lluny, molt lluny,
allà on els dos blaus
-el mar inquiet
i el cel etern-
es fan l'amor
les tardes més serenes,
tinc un futur,
per reposar
eternament,
que fa temps
que m'espera.

Arribaré, tranquils.
No pot ser pas
d'altra manera.

Només demano
un xic de paciència
i, si no és demanar molt,
la suficient indulgència
per obtenir el perdó,
sincer, si això és possible,
d'aquells que, sense voler,
tant vaig ofendre.

Joan Gimeno.  Montrodon, 31 de juliol de 2017

divendres, 28 de juliol de 2017

No podem perdre, creieu-me

































Dibuixarem postes de sol
amb els ulls amarats de dolor.
Pintarem amb els pinzells de l'oblit
acolorides aquarel·les diluïdes
en l'aigua salada d'un plor,
inútil i gens reparador.

Lamentarem per nosaltres,
però sobretot per aquells que vindran,
els dubtes, la por i la manca d'entesa.
Si no ens en sortim ara,
ja cal que ens preparem.

Caldrà parar bé l'esquena.
Els tres-cents anys passats
que ens semblen durs, no seran res
vist els que ens vindran ara.



Joan Gimeno.   Montrodon, 28 de juliol de 2017

dimecres, 26 de juliol de 2017

Declara Rajoy





 


Faré com si no ho hagués vist.
Passaré distret, dissimulant,
xiulant una tonada enganxifosa.
I demà, si fa un bon sol, tornaré, 
si puc i el cos m'aguanta, 
decidit  a guanyar-me un altre cop 
un lloc al món absurd que em toca viure.
Al món aquest que s'ajoca servil
als peus de gernacions de fatus,
altius i encimbellats, que ens manen.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juliol de 2017

dilluns, 24 de juliol de 2017

Dimoni i vell
































Quan et fas vell, parles menys.
Potser per això i per aquell posat
mig absent i mig escrutador
sembles més savi. I no és veritat.


Un jove dropo esdevindrà,
amb el temps, un dropo vell.
No us cregueu pas que el temps
us infondrà energia i sapiència.


Deia de mi, la gent, de ben petit,
que era un dimoniet trapella.
Molts anys després, aquell dimoni 
no és res més
que un gros dimoni vell.


No és pas més savi, ell.
Passa només, que sap més coses.
Però moltes són inútils.



Joan Gimeno.  Montrodon, 24 de juliol de 2017