dimecres, 26 de juliol de 2017

Declara Rajoy





 


Faré com si no ho hagués vist.
Passaré distret, dissimulant,
xiulant una tonada enganxifosa.
I demà, si fa un bon sol, tornaré, 
si puc i el cos m'aguanta, 
decidit  a guanyar-me un altre cop 
un lloc al món absurd que em toca viure.
Al món aquest que s'ajoca servil
als peus de gernacions de fatus,
altius i encimbellats, que ens manen.

Joan Gimeno.   Montrodon, 26 de juliol de 2017

dilluns, 24 de juliol de 2017

Dimoni i vell
































Quan et fas vell, parles menys.
Potser per això i per aquell posat
mig absent i mig escrutador
sembles més savi. I no és veritat.


Un jove dropo esdevindrà,
amb el temps, un dropo vell.
No us cregueu pas que el temps
us infondrà energia i sapiència.


Deia de mi, la gent, de ben petit,
que era un dimoniet trapella.
Molts anys després, aquell dimoni 
no és res més
que un gros dimoni vell.


No és pas més savi, ell.
Passa només, que sap més coses.
Però moltes són inútils.



Joan Gimeno.  Montrodon, 24 de juliol de 2017

diumenge, 23 de juliol de 2017

La nova Epifania



 













Ens vam prometre que quan ja
fóssim vells ens estimaríem
amb la mateixa passió
encesa i arrauxada
dels mal comptats quinze anys.

Bé, passen els anys i tu i jo
ja som vells i hem vist que
no passen endebades.
Vam deixar sense voler,
enrere, passions i primaveres,
i hem arribat al final del nostre any.

Tenim a tocar un nou sis de gener,
la nova Epifania retrobada,
la nova adoració d'un vell amor que, 
tossut, es reinventa i subsisteix 
amb molta menys passió.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de juliol de 2017

divendres, 21 de juliol de 2017

Parlen de pau























Viurem la pau dels capons
mentre visquem sotmesos.
Mentre estiguem captius
d'imperis decadents  i caducs
com el que ara ens esclafa.
 
Ens cal valor per acarar
els reptes que s'alcen
erigits al davant nostre
tot barrant-nos el pas
a la lliure existència.
 
Pinxos de bar, exaltats
ens insulten, enardits
perquè creuen que tenen
la raó de la força.
 
Que no s'enganyin, però,
que la força és del poble.
Quan ens alcem plegats
no ens podran aturar.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 de juliol de 2017

dijous, 20 de juliol de 2017

Sento el cor del teu cor


 















M'arraparé al teu cos,
com ho fa l'heura
a la paret de pedra
del convent, sabent
que restaré, jo,
ja com sempre
a fora murs, sense
accedir al cor gentil
de la capella.

Canten jolius aquells
que hi accedeixen.
Canten al cor les joies
del teu cor, i jo, penjat
i arrapat a la pedra,
sento de lluny el ressò
dels seus cants.

Em marciré
exposat a l'oratge,
sol inclement
o pluja, fred i vent.
Però no cauré.
M'arraparé amb desfici,
sols per poder
estar més a prop teu.


Joan Gimeno.   Montrodon, 20 de juliol de 2017

dimecres, 19 de juliol de 2017

M’he sentit morir d’amor tantes vegades


























M'he sentit morir d'amor, tantes vegades...
Com el gat ros, que viu al meu carrer,
de miol insistent quan arriba el febrer,
encelat per l'olor de les gates veïnes.
He mort desesperat cada vegada
que m'han trencat el cor quan m'han deixat.

Avui ja em sento vell i buit, i cansat defalleixo
dormint a aquell racó on jeuen els malsons.
I és que, si bé sóc com el gat, enamoradís de mena,
jo sóc molt distint d'ell.  Heu de saber, amics,

                                          que jo no tinc set vides.



Joan Gimeno.   Montrodon, 19 de juliol de 2017