Recordo aquells temps
de la castanyera.
Vestida de negre,
amb un davantal
amb la ronya impresa
i un mocador al cap,
vell drap que recull
un cabell curull
de volves de cendra,
arran de les voltes
mantenia viva,
cremant tradició,
tota l'escalfor
per torrar castanyes.
Recordo l'olor
del fum que empudega
i la imatge vella
dels dits ennegrits
de la castanyera.
Fumeja un bidó,
estri per fer foc
sense xemeneia.
Reposa al costat
un sac d'arpillera
i un cistell de vímets
amb el fruit collit
un vespre furtiu
per la castanyera.
L'envolten, callats,
un gos adormit
i quatre marrecs
que duen, tresor,
dos rals a la mà
i miren goluts
els fruits ennegrits,
calents, desitjats , de la castanyera.
de la castanyera.
Vestida de negre,
amb un davantal
amb la ronya impresa
i un mocador al cap,
vell drap que recull
un cabell curull
de volves de cendra,
arran de les voltes
mantenia viva,
cremant tradició,
tota l'escalfor
per torrar castanyes.
Recordo l'olor
del fum que empudega
i la imatge vella
dels dits ennegrits
de la castanyera.
Fumeja un bidó,
estri per fer foc
sense xemeneia.
Reposa al costat
un sac d'arpillera
i un cistell de vímets
amb el fruit collit
un vespre furtiu
per la castanyera.
L'envolten, callats,
un gos adormit
i quatre marrecs
que duen, tresor,
dos rals a la mà
i miren goluts
els fruits ennegrits,
calents, desitjats , de la castanyera.
Joan Gimeno. Vic, 2 de novembre de 2015
Excels. Amb un ritme i balanceig genial. El tema una meravella, i amb una fluïdesa que enganxa.
ResponEliminaExcels. Amb un ritme i balanceig genial. El tema una meravella, i amb una fluïdesa que enganxa.
ResponEliminaGràcies, Adela. La fotografia em va transportar als meus deu anys. Encara sento el fum a la cara.
ResponElimina