Ah, les marqueses!

Unes cuixes de marquesa

em repassen l'espinada

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Cuixes amunt, la imaginació

em vola, verda i llustrosa

cap al cim on rau la llum

i l'eterna promesa del goig compartit.

Una esgarrifança de fred,

també, em repassa l'espinada,

amic Bartomeu, a mi, 

ja vell i lluny de Sòller, 

com a tu aquella tarda, 

les marqueses, encara m'enfolleixen.

T'ho confesso.

Joan Gimeno.   Montrodon, 10 de gener de 2019

Hi haurà més matins

Malfia't de les gotes que rodolen

galtes avall del teu rostre entristit.

Neixen als ulls les llàgrimes rodones

plenes de sal, d'enuig i de neguit.

Caurà la nit més aspra i més obscura

damunt del teu cor decebut i empobrit

que tot esperant amb delit la nova aurora,

es buidarà de sal, de pena i de neguit.

Quan al matí bategui amb nova empenta

oblidarà el vell amor mesquí

i cercarà a horitzons molt més amables

uns altres cossos que li guardi el destí.

Joan Gimeno.   Montrodon, 22 de gener de 2019

Llarg camí feixuc

No veig cap llum al capdavall del túnel.
Fa temps que sé que hauré de morir.
Massa camí polsós; massa sequera.
Massa crosta i barranc; massa tempesta.

Uns ulls cansats ja no em són referència
de tot allò que passa al meu voltant.
Tot és tan fosc, tan humit i tan tètric.

Estic cansat de tant refer marrades.
No veig la claror i no tinc la certesa
d'haver vist mai a la fi del camí, ni llum
ni túnel amb aquests ulls mortals.

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de gener de 2019

“Ande yo caliente..."

Fujo del fred dessota les flassades.

Morro calent, imagino victòries

que lluitades en altres mil contrades

es transformen en altres mil històries.

Que no hi fa res que a fora el llit ventegi

i plogui o nevi, o els rius i els llacs es glacin

mentre jo dolces femelles festegi

que corpreses i atentes, cas em facin.

Un bell hivern, aquest, de llar i mantes

de somnis benaurats i circumstàncies

benèvoles que em duen joies tantes

deslliurant-me del fred i les desgràcies.

Joan Gimeno.  Montrodon, 23 de gener de 2019