dilluns, 28 de desembre del 2015

Recorda'm algun dia
















Tothom vol deixar una empremta,
no vol perir quan hom mor,
hi ha un afany de persistència,
de perviure en el record.
Jo sempre he volgut escriure
perquè un dia qualsevol,
quan algú fullegi un llibre,
el meu clam emprengui el vol.
Però tots aquells que m'estimen
que no facin cap esforç,
no els vull amb els ulls plorosos
ni amb aquell esglai al cor.

En tindré prou si em llegeixen
i els agrada allò que he escrit.
No vull que recordeu l'home,
aquell ser que us va estimar,
doncs  transitant per la vida
i amb els anys, he descobert
que no cal pas fer memòria
si  la memòria ens fa mal.

Joan Gimeno.     Montrodon, 13 de març de 2015

Ens quedarà la terra













Podreu passar ciutats  a sang i foc
i arrasar els camps, esquarterar els herois
i exposar els caps com vàreu fer amb Moragues
o afusellar, si cal, al President Companys.

Aprofiteu  l'octubre per refrescar memòries
tot jutjant, de nou, aquells que ens representen.
No en sabeu prou. No ho heu fet mai prou bé!
Cuideu-vos dels catalans!
Afuselleu-nos tots o tornarem a créixer!

No en pot quedar ni un, esborreu-ne la memòria!
Penseu que aquesta gent
som com les males herbes,
per molt que les maltractis
s'aferren a la terra.

Joan Gimeno.     Montrodon, 29 de setembre de 2015

diumenge, 27 de desembre del 2015

Se’ns va parar el rellotge














Se'ns va parar el rellotge un onze de setembre.
Després de molt lluitar, de tanta sang vessada,
vam sucumbir als invasors Borbons.

Fa tres-cents anys se'ns va parar el rellotge
i encara avui, reunits en assemblees,
malgrat al gran retard, rumiem donar-li corda,
 i no ens posem d'acord  en qui fa anar la clau.

De fet, els catalans, ja fem aquestes coses.
Volem tan bon camí que no farem ni un pas!

Montrodon, 27 de desembre de 2015

Sóc soca d'arbre vell


















Ha estat bonic aquest estiu
que avui ja queda enrere,
curull de fruits goluts
i de nits estelades,
de llençols de setí
i amors a batzegades.

Perdent vestits,
quedant-me sense fulles,
m'endinso dòcil
a dins d'un son letàrgic
que em permetrà florir de nou
quan sigui primavera,
per donar, l'estiu que ve,
si tot va bé,
nova collita.

Tinc molta por, però. Tinc por
de no tornar a rebrotar i no adonar-me'n.
De adormint-me avui, no despertar-me,
que ja ho tenim això els arbres vells,
en qualsevol moment i sense
ni adonar-nos-en,
calladament,
fem figa.       

Joan Gimeno.     Montrodon, 24 de setembre de 2015

De Nadal a Sant Esteve















Va ser un breu amor, aquell.
Dels galets de Nadal
als canalons, tres i secs,
del dia de Sant Esteve.
Dels teus galets, rodons, rotunds, farcits,
cuinats amb aquell brou, espès i nutritiu,
als canelons, els meus, trinxat submís
d'allò que va sobrar de la carn d'olla.

Estava escrit, al capdavall, les classes existeixen.
El poble ras no podrà mai compartir
l'espai reial dels que com tu, s'ho creuen.
Bella impostora, el meu cor no està fet
per acotar-se davant tan règia dama.

Segueix regnant per damunt dels teus súbdits.
Pobre pagès, jo, seguiré llaurant les terres del teu regne..

Joan Gimeno.      Montrodon, 26 de desembre de 2015