Madrid

T'he cercat a la feina, Begonya.
Premeditada, obstinadament.
Sabent de bon antuvi el que passaria.
Et conec i em conec.
Tu ets jove, lliure,impulsiva,
ardent i amb unes infinites ganes
d'això que en diuen, viure.
I jo, neuròtic carcamal,
ferit d'un enyor que sols  ella pot guarir,
t'he cercat.
He cercat un cos de dona jove,
de carns dures i d'olors evocadores.
Ja sopant no he sopat amb tu.
I quant a la cambra tres-cents nou
de l'Hotel Regente he ensorrat el rostre
dins d'aquell manyoc de rossos cabells
i he gaudit la teva flaire
de femella saludable
i se m'has donat - gràcies per tot
un altre cop, Begonya -,
per un petit moment
t'he estimat, intensa,
enfurismadament
i amb una desesperació
que ha estat més forta
quan en recuperar l'alè
m'he sentit dir,
sabent que t'enganyava,
"Gràcias Begoña,
no hay otra como tu".

Joan Gimeno.     Madrid, 24 de febrer de 1988