dimarts, 27 d’octubre de 2015

Revolta



 

    Amb aquesta gent del govern i la seva immobilitat, hi ha poesies que no perden actualitat.

No us queixeu pas, que no fem rebombori
per emprenyar o fer-vos mal pair.
Ho fem per dir que volem el que és nostre
i demanar vol dir, avui, exigir.
Hem estat xais guiats per uns manaires,
Hem suportat allò que no està escrit,
tot té un final, però, i avui els aires
ens duen un nou temps molt enyorat.
I fareu bé de córrer i amagar-vos
que el poble que s'ha alçat ha canviat,
demana el que li toca per justícia,
reclama pels seus fills el seu llegat.
En nom de la vella Democràcia,
l'Hel·lena, la que era de veritat
desmuntarem a cops tanta fal·làcia
de polítics, banquers i potentats
que embullen les lleis per fer-nos creure
que va ser Déu el qui els va anomenar.
El poble sobirà ha de fer valdre
per sobre de tanta iniquitat
el seu parer, la veu, la democràcia,
aquell model de món en llibertat.
El nostre anhel és tenir tot el que ens manca,
el més o el menys, però tots per igual.
Ja n'hi ha prou de reietons, de frares,
de cabdills, de banquers, d'inquisidors...
Les velles lleis caduques ens fan nosa,
ja no admetem que ens manin per manar
i sobretot quan qui mana ens escanya,
l'educació es paga a preu de luxe
per perpetuar la nostra submissió.
Com deia Pere Quart que no volia
ser bestiar de punts i pagues, prou regals!
Volem ni més ni menys el que ens pertoca
i pensem que no és poc. Sense nosaltres
la vostra gran mentida s'ha acabat.
                          Joan Gimeno.    Montrodon, 13 de  febrer de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada