Torna'm el cor. T'ho torno a dir, marfanta!
No és pas veritat que el meu cor sigui teu.
Te'l vaig deixar només com a penyora
mentre que el teu marxés al mateix pas.
Ara has fugit covardament i amb el meu cor, corsària,
creues un mar que no ha estat mai el meu,
mai gaudiràs d'un cor traït que plora,
sabent-se endut, raptat amb males arts.
Torna'm el cor, ningú voldrà comprar-te'l,
porta un segell que diu que l'has robat.
Porta el teu nom, ho saps, clama venjança
per tants estralls com li has infligit.
No és pas veritat que el meu cor sigui teu.
Te'l vaig deixar només com a penyora
mentre que el teu marxés al mateix pas.
Ara has fugit covardament i amb el meu cor, corsària,
creues un mar que no ha estat mai el meu,
mai gaudiràs d'un cor traït que plora,
sabent-se endut, raptat amb males arts.
Torna'm el cor, ningú voldrà comprar-te'l,
porta un segell que diu que l'has robat.
Porta el teu nom, ho saps, clama venjança
per tants estralls com li has infligit.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 d’octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada