dissabte, 31 d’octubre de 2015

L'esfera insomne. XXVIII (fragment)


                                          Màrius Sampere

1 comentari:

  1. La veritat és que m'agraden més els teus. No m'agradat massa. Són d'aquelles recaragolats, que busquen desfer-se de les formes, pel sol fet de fer-ho, i queden dins d'un laberint sense sortida. Ho sento, és com ho veig.

    ResponElimina