dijous, 29 d’octubre de 2015

“Clau” de nit




Com a català,
no estava content
sense un regateig.
Va veure la noia
a la cantonada,
la faldilla curta,
les cames eternes,
picant la mirada,
les galtes vermelles.
S'hi atansà dient-li,
" em fas un bon preu?"
I sense immutar-se,
com qui ho té per mà,
la noia, melosa,
li muntà un ESCLAT.

Joan Gimeno.   Montrodon, 15 d’octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada