dimecres, 28 d’octubre de 2015

Oblit














Quan jo sigui ben mort, quan ja no em pensis,
quan ja les velles fulles  compostatge siguin
 i l’or del blat madur no sigui espiga;
quan ja ningú no servi el meu mestratge
 i la llum del meu record resti apagada;
 quan la grisa boira desdibuixi humida
 el meus pensaments i la meva memòria...
 aquell dia sí, serà aquell dia
 quan seré només oblit i pols
 sobre l'eixuta  terra .

Joan Gimeno.   Montrodon, 27 de gener de 2012

4 comentaris:

  1. És cru l'oblit, com el gebre dels hiverns, com els hiverns sense memòria.

    M'agrada...

    ResponElimina
  2. Som terra, Joan. Mai no ens morirem del tot...

    ResponElimina