dimarts, 27 d’octubre del 2015

L’últim poema





No t'escriuré mai l'últim poema.
Mentre la mà pugui guiar-me
el llapis pel paper i els ulls alenin
per marcida que sigui, una mirada,
aquell no serà, no, l'últim poema.
El darrer te'l diré a cau d'orella
una nit qualsevol, quan ja no hi sigui.
I sabràs que era jo qui recitava
car tu ja saps com empro les paraules.
Meravella't, si vols, però no t'espantis.
Els morts també estimem, i les paraules
són el darrer recurs per acostar-nos.
Malgrat ser mort, viuré en les paraules
i en els records que servis del que era.
Em faràs  immortal si no m'oblides.

Joan Gimeno.     Montrodon, 27 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada