No haurem
gaudit mai aquella plenitut
que tu i jo,
arrauxats somiàvem
i que un dia
ens vam prometre al peu del cedre vell.
Avui, superb,
ens mira escrutant la nostra gran desfeta.
Tant malmesos
estem que aquest verd lluent
que lluu ufanós
tot el seu alt brancatge
no puguem pensar que avui és, també,
aquell colori antic, el verd
esperança?
Joan Gimeno. Montrodon, 6
d’octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada