dimarts, 20 d’octubre del 2015

Catalunya





Un dia despertant-te
bella aimia,
em diràs
què ha passat
durant tant i tant de temps,
per què fou que es clogueren
tes parpelles?
per què sols entre somnis
has viscut?

I em diràs que aquests somnis
eren ànsies
d'aixecar-te,
parlar i caminar,
de dir tot allò
que et feia nosa,
de fer tot allò
que et fou privat.

I et diré
que ja ho sé,
que ja ho sabia,
que he restat, enyorívol,
vigilant,
esperant que arribéssim
a aquest dia
i poder dir amb veu sonora
a tot el món
que d'allò que volgueren
sepultar-te
n'has fet un baluard
de fe i d'amor,
on les roses per Sant Jordi
són més roges,
més blanca hi és la neu,
més blau el mar
i on els ocells
cada matí
quan canten,
exalten
la tornada
llibertat!.

Joan Gimeno.   Vic, 23 d'abril de 1970

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada