dimarts, 20 d’octubre de 2015

De terres i homes



Terra d'abundosos boscos,
de verdor naixent tot l'any,
terra que donà la vida
a grans reis i a grans vassalls.
Terra en fi que niaren
els ocells del Paradís,
es troba avui boca closa,
sa llengua no sap parlar.

Home en qui ses venes
porten sang de reis i herois,
de qui els ossos són els ossos
que es trencaren en combat,
descendent dels que lluitaren
amb coratge i sense por...
es troba avui boca closa
sa llengua no pot parlar.

Si tornessin aquells homes
que amb el cap Roger de Flor
dominaren altres terres,
qui tant Grècia com Turquia
estremiren amb el  crit...
Desperta, ferro, desperta!
avui haurien de dir,
Poble català, desperta't !

Joan Gimeno.   Vic, Sant Tomàs de 1969

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada