No
havia entès mai com, sense saber un borrall d'anglès, cada cop que escoltava
els Carpenters cantant allò de " Close to you",
l'envaïa aquell corrent, elèctric i irrefrenable, que pujant esquena amunt li
nuava la gola i li negava els ulls d'una salabror malaltissa. Al capdavall, que
jo sabés, ell, mai havia tingut una xicota anglesa. Que enyorava?
Quan el vaig conèixer, assegut al portal de La Colonial, guardant els cartons i les seves quatre pertinences en bosses del Caprabo, prim, brut, amb la barba de cabrit esparverat i els pocs cabells que li sortien de dessota aquella gorra de punt de color indescriptible, va semblar-me tot un personatge. Va remoure el meu esperit contracultural, fruit també, sense cap mena de dubte, d'haver viscut els seixanta.
Ell, però, coherent amb l'hipisme imperant a l'època, mai havia tingut ni una hipoteca, ni una feina ben remunerada, ni una família. Va morir abans-d'ahir. El van trobar, convuls i més confús del que en ell era normal, agafant fort el cartó de vi barat i repetint pregonament unes paraules: Only you... only you...
No sabré mai la veritat d'allò de la xicota. Era un somni d'estiu a Lloret o realment alguna "lady" d'estiueig, cercant un mascle ibèric, l'havia enamorat fins a dur-lo a la bogeria?. O, quan es moria, va veure potser aquella vella amiga, que va marxar als vuitanta ballant amb la sida, que el venia a esperar?
Era per això que, ara, aquell "Proper a tu" tenia sentit i repetia, "només tu, només tu ets el meu somni fet realitat, només tu..."?
Quan el vaig conèixer, assegut al portal de La Colonial, guardant els cartons i les seves quatre pertinences en bosses del Caprabo, prim, brut, amb la barba de cabrit esparverat i els pocs cabells que li sortien de dessota aquella gorra de punt de color indescriptible, va semblar-me tot un personatge. Va remoure el meu esperit contracultural, fruit també, sense cap mena de dubte, d'haver viscut els seixanta.
Ell, però, coherent amb l'hipisme imperant a l'època, mai havia tingut ni una hipoteca, ni una feina ben remunerada, ni una família. Va morir abans-d'ahir. El van trobar, convuls i més confús del que en ell era normal, agafant fort el cartó de vi barat i repetint pregonament unes paraules: Only you... only you...
No sabré mai la veritat d'allò de la xicota. Era un somni d'estiu a Lloret o realment alguna "lady" d'estiueig, cercant un mascle ibèric, l'havia enamorat fins a dur-lo a la bogeria?. O, quan es moria, va veure potser aquella vella amiga, que va marxar als vuitanta ballant amb la sida, que el venia a esperar?
Era per això que, ara, aquell "Proper a tu" tenia sentit i repetia, "només tu, només tu ets el meu somni fet realitat, només tu..."?
Joan Gimeno. Montrodon, 8 d’octubre de
2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada