Retrat

Uns ulls serens
d'una dolça mirada,
eterns espills
de color indescriptible,
enjogassats en l'hora breu del lleure,
provocatius en la penombra incerta,
mig defallits
quan l'amor els amara
són fronterers, al nord,
amb bruna cabellera,
desafiant, heroica,
irreductible.

Neix just al sud
l'olfactiu promontori,
perfil jueu, 

poètic, decisori,
que té als seus peus
el roig llac de dos llavis
que encerclen una boca
ben formada,
de bella dentadura
arrenglerada.

Més avall
les comes de les sines, coronades
per gotes de grosella.
Erèctils pics que incitadors
són reptes
per l'esforçat desig
de qui els contempla.

Rodó melic
tot baixant ens espera
com cràter d'una lluna
emperesida
que s'abalteix, ingènua
i somiadora.

Gràcils malucs
de suau setí
que neixen
arran mateix
d'un bosc impenetrable
són just final
d'eròtiques promeses
que moren, dolçament,
de matinada.

Joan Gimeno.   Vic, 15 de novembre de 1987