Estimada Eulàlia

T'escric avui
des de l'assolellada solitud de Manzanares
per dir-te que em pesa
tant de temps que fa que no t'abraço.
Que els meus ulls busquen
als ulls de les dones que passen
la llum irrepetible
de la teva mirada.
Que la meva boca rosega el teu nom
fins a esmicolar-lo,
cercant al fons de cada lletra
el regust saborós
d'una vella presència.
T'escric avui,
no pas per dir-te que t'enyoro.
Ho faig per enganyar,
inútil tasca,
aquestes llàgrimes
que em guanyen les parpelles
davant l'encuriosida mirada
de la gent que passa.

Joan Gimeno.   Manzanares (CR), agost de 1990