dilluns, 26 d’octubre de 2015

Escarlata









 






Enyoro els galliners amb banquetes de fusta
i els films americans sàviament censurats
i la pudor de poble que feia la canalla
i els xiscles i els xiulets quan hi havia un petó.
Diumenges a la tarda que mai no s'acabaven,
deu peles el tiquet , el xicle i la beguda,
la fosca evocadora i el selecte “ Ambigú
i tots aquells romans amb la faldilla curta
i el docte Mariscal de pit emmedallat
i el cavall del Cowboy i el pegot del pirata...
Allà hi vaig aprendre a “ mai més passar gana
i que un vell avió et duia molt més lluny
d'un boirós aeroport d'estampa marroquina.
I avui que estic tan sol em dic amb melangia
pensant en tot allò que em va marcar fa temps
si malgrat el que som , “ Senyoreta Escarlata
ens quedarà París “ per tornar-hi a fer un tomb.

Joan Gimeno.   Montrodon, 9 de febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada