Quan la vegis passar
altiva i sorneguera,
hieràtica i potent,
segura i sabedora
de sentir-se admirada
no podràs evitar
seguir-la amb la
mirada.
Cap home té el costum
de veure caminant,
hel·lènica deessa
pausada i tant
distant,
la bella forastera .
De lluny diu que ha vingut,
de terres del
Maresme.
La boira ens ha esvaït
per dur-nos aquell
sol
que sempre
l’acompanya.
Pel carrer Sant
Miquel,
la plaça Catedral
o bé pel carrer
Estret
o pel de la Ramada
la veuràs passejar
lluint les seves
gales.
Malfia-te’n company,
no caiguis al parany
dels cants de la
sirena.
No és pas al teu
abast
la goja tan preuada,
hieràtica , potent,
pausada i admirada.
Altiva i
sorneguera
s’esmuny
sense un mal pas
la bella
forastera.
Joan Gimeno. Montrodon, 25 de gener
de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada