dimecres, 21 d’octubre de 2015

El temps que passa




Si un dia plou, recollirem la pluja
i guardarem el líquid element
per quan arribi el temps de la secada.
I si fa sol, ens colrarem la pell
i ens mirarem als ulls, tot teixint abraçades
per recordar que no tot temps és bo.
Que no ens importi el lloc, ni el vent,
ni les tempestes. Ni el sol altiu
que cada dia es lleva.
Serem tu i jo malgrat el sol o l'aigua.
Serem tu i jo, malgrat el temps que passa.

Joan Gimeno.   Montrodon, 21 d’octubre de 2015

1 comentari:

  1. La insondable certitud del temps i la impagable presència del company. Ben trobat.

    ResponElimina