T'estimo, tant com abans t'estimava
quan tenia els ulls nets i la pell ens tibava.
Faria per tu el que no puc ni dir-te,
sóc el mateix esperit, enamorat de tu,
dins d'aquesta mortalla.
Ja no puc galopar com un corser novell,
ni se m'accelera el pols amb les teves besades.
El temps m'ha ben marcat, la realitat s'imposa.
quan tenia els ulls nets i la pell ens tibava.
Faria per tu el que no puc ni dir-te,
sóc el mateix esperit, enamorat de tu,
dins d'aquesta mortalla.
Ja no puc galopar com un corser novell,
ni se m'accelera el pols amb les teves besades.
El temps m'ha ben marcat, la realitat s'imposa.
Aliè al meu delit el marcapassos mana.
Joan Gimeno. Montrodon, 22 d’octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada