La visitadora

Vindrà potser la nostra mort
amb un cistell curull de l'hort,
amb la flor tendra de pomera.
Vindrà potser amb l'isard
i ens sobtarà un cap el tard,
com una lluna a la cinglera.

Qui sap si un jorn la sentirem palpant
el nostre sos, la faç absorta.
Tal vegada el llevant
ens la durà, talment un cant,
al llindar de la porta.

Màrius Torres.   Pluges a l'erm, 1953