dijous, 22 d’octubre de 2015

Demà no és mai


que em tornin les paraules
que havia d'haver dit i no vaig dir.

són meves
i encara em cremen.
   
             *  *  *
no són les lletres les que ens parlen,
sinó el blanc de la plana,
l'enuig del que hem deixat sense cap tinta.

             *  *  *
l'afany esventra els versos
amb ungles de poeta.

no badis,
agafa l'agulla i fil, i cus els dits
al blanc de cada full,
i escriu a poc a poc
com per sentir la tinta entre les ungles.

la teva sang netejarà la por.


Francesc Garriga Barata.   La nit dels peixos, 2005



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada