dimarts, 20 d’octubre de 2015

Una vida millor




Vanes muntanyes alçades
com estruços autumnals,
folls, estults, cerebrals.
L'agonia dels massots fora de l'aigua
que quan moren
repeteixen: "tan se val".
La certesa d'un certamen
de certificats penals.
Un cos que camina inconscient.
Un esperit que vaga
per les ombres.
Tot brollava com el preuat silenci
del fons d'un llac
fins l'arribada del vent rúfol,
eixordador,
que esquinçà l’ eucaliptus,
horroritzadament verd
i rabiosament gran
de l'esperança que clama
proves més certes
d'una vida millor.

Joan Gimeno.   Vic, novembre de 1970

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada