dilluns, 26 d’octubre de 2015

Moneda



Ja sé que sóc sorrut i calb
i una mica  massoca  i
mig divertit quan la colla s'ho val.
Puc semblar boig
quan la tasca m'hi porta
i a voltes vehement
quan m'esmerço com cal.
Si la cara us decep
no espereu pas cap canvi.
La moneda és així,
no hi ha creu que valgui.

Joan Gimeno.   Montrodon , 9 de febrer de 2012

3 comentaris:

  1. El poeta no té 2 cares i totes dues bones?

    ResponElimina
  2. Crec, sincerament, que el poeta, com a persona, ha de ser coherent amb el seu pensament. Bo o dolent, però cal que sigui un.

    ResponElimina
  3. Crec, sincerament, que el poeta, com a persona, ha de ser coherent amb el seu pensament. Bo o dolent, però cal que sigui un.

    ResponElimina