dilluns, 26 d’octubre de 2015

Pertorbador





Lleuger com el so de la pluja llunyana
a l'hora foscant, silent com un bes
amatent d'una mare a la galta,
furtiu i avesat a esmunyir-se com si fos
el breu llambreig pecaminós
d'una adúltera inquieta...
el teu record, pertorbador, m'assalta
tot just tanco els ulls
armat amb el ganivet més fred i més punyent,
amb la memòria.
I ploro el desencís de no tenir-te,
sospiro pel sol fet de recordar-te
i moro lentament  al desitjar-te.

Joan Gimeno.    Montrodon, 28 febrer de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada