Pertorbador

Lleuger com el so de la pluja llunyana

a l'hora foscant, silent com un bes

amatent d'una mare a la galta,

furtiu i avesat a esmunyir-se com si fos

el breu llambreig pecaminós

d'una adúltera inquieta...

el teu record, pertorbador, m'assalta

tot just tanco els ulls

armat amb el ganivet més fred i més punyent,

amb la memòria.

I ploro el desencís de no tenir-te,

sospiro pel sol fet de recordar-te

i moro lentament  al desitjar-te.

Joan Gimeno.    Montrodon, 28 febrer de 2012