-
- A L'ESBART DE SOS POETES
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
- ai!, qui us sentís a l'hora de l'alba refilar!
- Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
- que beuen les suades de l'aspre Pireneu,
- i vora els banys de cignes d'aqueixes pollancredes
- descabdellar lo somni que és vida del cor meu!
- Ja es deuen prats i ribes cobrir de verds domassos,
- cada turó amb la vesta de flors que més li escau,
- la santa primavera per rebre entre sos braços
- que amb nuvials adreços hi baixa del cel blau.
- Per eixos camps que fiten los lladoners i saules,
- lo fenc ja trau espiga, les pomeredes flor?
- Les Coromines mostren a regadiues taules
- fajols que es tornen plata, forments que es tornen or?
- I el cànem que el desembre veurà de la filosa
- rajar al fus, fusada tornant-se el fi moixell?
- I el pèsol de flor blanca parenta de la rosa,
- i el llir de flor vermella germana del clavell?
- Vermellegen per eixos restobles les roselles?
- La clavellina enrama finestres i balcons?
- La barretina encara floreix al costat d'elles,
- com flor de Catalunya que esclata sobre els fronts?
- Lo rossinyol que canta, la tòrtora que plora,
- a fer-li ses albades són gaire matiners?
- Tornaren-li orenetes al porxo que s'enyora?
- Ja van engarlandant-se de roses los rosers?
- Ja deu brodar lo Gurri son riberal alegre
- perquè a jugar-hi a estones davallin los infants,
- i les bardisses cloure la boca del Gorg Negre
- perquè el bram de l'abisme no esglaï els caminants.
- Les serres, que es coronen de núvols i d'estrelles,
- de neu sa vesta a esqueixos ja donaran al Ter,
- restant-hi claps encara, com escamot d'ovelles
- que delma cada dia la mà del carnisser.
- Com deu alçar Casserres sa bizantina torra
- per veure Saladeures i el vell cloquer de Vic!
- Lo Ter que envers Girona marradejant s'escorre
- se'n porta gaires pedres del seu mural antic?
- Castells de Sabassona, d'Orís i de Centelles,
- gegants d'altres centúries, encara alçau lo front?
- Podré tornar a veure-us, masies i capelles
- d'on raja amb l'amor patri la fe com d'una font?
- Sant Jordi, guarda encara ses Lloses gegantines,
- sepulcre de reis celtes o de llurs déus altar?
- Ripoll, com altre fènix, renaix de ses ruïnes,
- o l'arbre de la pàtria s'acaba d'esbrancar?
- I l'arbre que us abriga, com deu ja fer bona ombra,
- ornat de nou brancatge son tronc ja revellit!
- Los raigs del sol, com deuen jugar amb sa resombra,
- com vol de papallones per un verger florit!
- Me'n guarda de mos somnis algun d'aletes blanques?
- Volaren tots com fulles que escampa la tardor?
- Les caderneres troben un niu entre les branques;
- mos c~antics per niuar-hi trobaren algun cor?
- Almenys oint los vostres d'amor i jovenesa,
- de l'aigua al dolç murmuri, qui somniar pogués!
- Mes ai!, fuig com la vida ma nau pel vent empesa,
- qui sap a l'ombra dolça si ens hi veurem mai més!
- Què amargues són, què amargues d'aquesta mar les ones
- per qui nasqué en la terra i en un bressol florit!
- dolç aire de la pàtria que a tots la vida dones,
- per què a mi sols tes ales m'allunyen del seu pit?
- Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
- jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
- avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
- cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar!
- Jacint Verdaguer
dimecres, 21 d’octubre del 2015
LA PLANA DE VIC
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada