Morfema

Ahir fou...

un gran dia.

Al matí va cercar,

mesell com és, 

una colla de morfemes.

Jugant amb ells, com la Coloma, 

els va fer  entrar , arrenglerats,

al lexicó.

A, er, et , ment...

Els germans  bl i bil

s’endarrerien.

Jau Coloma!... Esquerra!.

A, bil, bl,er,et,ment...

Quieta!

Així va millor.

A la tarda  va deixar que s’amaguessin

dotze mots, a l’atzar,

de la dotzena lletra.

Letàrgic,letícia,letífer,

letó,

leucèmic,

leucita  i el seu adjectiu

leucític; leucoglutinina,

leucoencefalitis,

leucopoètic – quin nom,

de LEUKOS, blanc i de ... -,

un  leucovirus va estar a punt

d’engegar-ho tot a dida.

Lexema  fou , però

qui més el feu patir.

Pensava:  Això deu coure molt.

Fins que s’assabentà

que l’individu, culte i esmunyedís

no tenia,

paranys de la fonètica,

cap parentiu conegut

amb l’èczema.

Com he dit,

fou un gran dia.

A la fi

descobrí

aquell

morfema

que vehicula

la significació primària

d’un mot.

Joan Gimeno.   Bellaterra, 23 de gener de 2012