dimarts, 20 d’octubre de 2015

Morfema






Ahir fou...
un gran dia.
Al matí va cercar,
mesell com és, 
una colla de morfemes.
Jugant amb ells, com la Coloma, 
els va fer  entrar , arrenglerats,
al lexicó.
A, er, et , ment...
Els germans  bl i bil
s’endarrerien.
Jau Coloma!... Esquerra!.
A, bil, bl,er,et,ment...
Quieta!
Així va millor.

A la tarda  va deixar que s’amaguessin
dotze mots, a l’atzar,
de la dotzena lletra.
Letàrgic,letícia,letífer,
letó,
leucèmic,
leucita  i el seu adjectiu
leucític; leucoglutinina,
leucoencefalitis,
leucopoètic – quin nom,
de LEUKOS, blanc i de ... -,
un  leucovirus va estar a punt
d’engegar-ho tot a dida.
Lexema  fou , però
qui més el feu patir.
Pensava:  Això deu coure molt.

Fins que s’assabentà
que l’individu, culte i esmunyedís
no tenia,
paranys de la fonètica,
cap parentiu conegut
amb l’èczema.
Com he dit,
fou un gran dia.
A la fi
descobrí
aquell
morfema
que vehicula
la significació primària
d’un mot.

Joan Gimeno.   Bellaterra, 23 de gener de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada