No ho entendries

A tu, dona,
que tens el cap ple d'enveges
i el teu Déu és
tot allò que es pot comptar...
podria parlar-te
de la lluminositat d'un cel roig,
del cant d'un ocell engabiat
que plora,
del diàleg insuls d'unes gotes d'aigua,
del soroll informe del vent
a les tendres branques,
de l'arbre i del sol,
del riu i del pa,
del plor d'una dona que infanta...
Podria parlar-te de tot això
i de més coses encara
però aleshores, tu...
no ho entendries

        Joan Gimeno.     Vic, 1971