Voldria resseguir el
teu cos
com qui s'endinsa en l'albada
tot just despunta el sol a l'horitzó.
Suaument, sense por i sense pressa,
per descobrir-hi els solcs que hi deixen els llençols.
Flairar sentors de dona que conviden
a raure ja per sempre al teu costat
i que desperten instints que encara dormen
amb el record de com ens abraçàvem,
ahir a la nit, abans de defallir.
Petita mort, en diuen. Però jo penso
que si tan dolç com això fora morir
avui el món seria un cementiri.
Ja no tindria el sol per qui sortir
com qui s'endinsa en l'albada
tot just despunta el sol a l'horitzó.
Suaument, sense por i sense pressa,
per descobrir-hi els solcs que hi deixen els llençols.
Flairar sentors de dona que conviden
a raure ja per sempre al teu costat
i que desperten instints que encara dormen
amb el record de com ens abraçàvem,
ahir a la nit, abans de defallir.
Petita mort, en diuen. Però jo penso
que si tan dolç com això fora morir
avui el món seria un cementiri.
Ja no tindria el sol per qui sortir
Joan Gimeno. Montrodon, 5
de juny de 2015
Preciós...
ResponEliminaEl més pròxim que puc arribar de l'erotisme.
ResponElimina