divendres, 30 d’octubre del 2015

Petita mort









Voldria resseguir el teu cos

com qui s'endinsa en l'albada

tot just despunta el sol a l'horitzó.

Suaument, sense por i sense pressa,

per descobrir-hi els solcs que hi deixen els llençols.

Flairar sentors de dona que conviden

a raure ja per sempre al teu costat

i que desperten instints que encara dormen

amb el  record de com ens abraçàvem,

ahir a la nit, abans de defallir.

Petita mort, en diuen. Però jo penso

que si tan dolç com això fora morir

avui el món seria un cementiri.

Ja no tindria el sol per qui sortir

                      Joan Gimeno.     Montrodon, 5 de juny de 2015

2 comentaris: