dimarts, 20 d’octubre de 2015

Copa malastruga




Com una flor marcida
que s'esfulla,
la rosa del desert,
l'enyor dels pares,
la meva voluntat
se'm torna feble
tot mirant els teus ulls
a la penombra.
L'onada del desig
que és més intensa
que la raó i el seny que m'han guiat,
m'amara, m'anihila i m'esclavitza,
sotmet el cap i el cor
al teu voler.
Viuré tot el que em toqui de la vida,
joiós el goig, serena la tristor.
Beuré d'un glop amarg,
si un dia em deixes,
la copa malastruga del comiat.

Joan Gimeno.   Vic, 6 de novembre de 1987

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada