S'esberla
la magrana
omplint de roig l'ampla vorera,
s'escampa fins més enllà de les llambordes
i ofrena, gentil, la seva sang.
Polpa de fruit assaonat que vessa
l'esperit indòmit d'una terra fèrtil.
Milers de grans conformen la unitat,
atapeïts dins d'un cor que duu cuirassa,
paràbola del poble català que assetjat
per l'enemic, respira i llença grans madurs
i omple carrers per demostrar
la seva irreductible
voluntat
de vèncer.
omplint de roig l'ampla vorera,
s'escampa fins més enllà de les llambordes
i ofrena, gentil, la seva sang.
Polpa de fruit assaonat que vessa
l'esperit indòmit d'una terra fèrtil.
Milers de grans conformen la unitat,
atapeïts dins d'un cor que duu cuirassa,
paràbola del poble català que assetjat
per l'enemic, respira i llença grans madurs
i omple carrers per demostrar
la seva irreductible
Joan Gimeno. Montrodon,
7 d’octubre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada