dijous, 29 d’octubre de 2015

Roig, com la magrana





S'esberla la magrana
omplint de roig l'ampla vorera,
s'escampa fins més enllà de les llambordes
i ofrena, gentil, la seva sang.
Polpa de fruit assaonat que vessa
l'esperit indòmit d'una terra fèrtil.
Milers de grans conformen la unitat,
atapeïts dins d'un cor que duu cuirassa,
paràbola del poble català que assetjat
per l'enemic, respira i llença grans madurs
i omple  carrers per demostrar
la seva irreductible  
                      voluntat de vèncer.
Joan Gimeno.    Montrodon, 7 d’octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada