Rodona,
potent,
massissa,
curulla,
tenia
un perfil
de
matrioska russa.
La
panxa,
els
malucs,
les
sines,
la
cara,
fins
el sotabarba
tenien
la pell
lluenta
i tibant
sense
cap arruga.
Bé podia ser:
bellesa
renaixent,
deessa
immortal,
femella
imponent
d'en Botero
mussa.
Tota ella era
massa...
o potser
era grassa!
Joan Gimeno. Montrodon, 3 de febrer de
2012
* Per a tu,
Eulàlia, amb tot el meu respecte i admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada