dijous, 22 d’octubre de 2015

La por






Serveu amors mentre pugueu, que un dia
us mancaran, un cop perdeu l'encant.

No feu com jo, no malgasteu la vida,
que és fruit escàs i molt poc valorat.

Doneu-me un tebi sol, tranquil, de primavera,
que tinc tardor envaint-me per dins.

Traieu-me el fred. Aquest fred que se'm fica
al moll de l'os com qui no vol la cosa.

Dóna'm la mà i no em deixis,  és l'hora.
El vell Caront ja posa el rem a punt.

Treu-me el dolor de tantes hores buides,
de tantes hores vivint a contracor.

Tinc por del llac. Tinc por de la travessa.
La por terrible d'anar-me'n riba enllà.

La vella por. Aquella por que  mata.

Joan Gimeno.  Montrodon, 22 d’octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada