dimarts, 27 d’octubre de 2015

Nit de reis




Mon món jau a jóc mentre un jou jocós
acarona un cos que no fa cas
de cap cap alçat, ni de qui quiet
s'engipona l'enginy d'ensenyar, amb seny,
el vell rovell que, amb anys, el pany
ha anat guanyant,
tapant el cau per on la clau
abans entrava.
Aquell forat, ara obturat,
per on mirava quan era infant,
forat del pany, vell espiell
que m'ensenyava
que aquells tres reis
no eren tan bells,
ni tres ni vells,
oh desencís!
Eren els pares.
Joan Gimeno.   Montrodón, 5 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada