Pereixen
majestuoses
les mil·lenàries pedres
covant l'eternal somni
d'aquelles velles glòries.
les mil·lenàries pedres
covant l'eternal somni
d'aquelles velles glòries.
Silencis sense treva
proclamen la desfeta
i els líquens, sense pressa,
teixeixen un mantell.
Malgrat la quieta pau
que tot ho embolcalla,
si paro bé l'oïda,
molt tènue, sento encara
el dring de les espases
i el renill dels cavalls.
La història s'escriu sempre
amb roja sang vessada,
la glòria dels que vencen,
l'oprobi dels vençuts.
Joan Gimeno. Montrodon, 16
d'abril de 2015
Molt bonica italica
ResponEliminaMolt bonica italica
ResponEliminaGràcies
ResponElimina