dimecres, 2 de desembre de 2015

La clau




 











No faràs un cabdell amb el fil dels meus somnis
ni cosiràs l'oblit pinçat amb farbalans.
Mai podràs esborrar el gust de les besades
ni treure't dels cabells el roig clavell marcit.

El temps podrà passar i tornaràs a viure,
fins i tot gaudiràs noves vides i amors,
les sedes d'altres pells i l'alè d'altres llavis,
i els batecs d'altres cors de ritmes diferents.

Però aquell compàs ritmat de la dolça tonada,
el del cor enamorat que  encara en tu somia,
no se t'esvanirà per molt que t'ho proposis.

Formosa i tan cruel, em vas tancar la porta,
però jo, pobre i ferit, et vaig prendre la clau.

Joan Gimeno.   Montrodon, 24 de febrer de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada