dimarts, 22 de desembre de 2015

Sempre he sabut




















Sempre he sabut que jo no posseïa
l'atractiu animal dels galans del cinema.
No em lliurà mai l'amor la primera mirada,
enamorar sempre ha estat, per a mi, una feina feixuga.
No enlluerno a qui em veu per primera vegada,
el meu joc és més lent i preciso acostar-me.

Guanyo molt vist de prop. A la curta distància
és quan puc, per fi, emprar totes les meves armes,
mostrar-te els meus camins i quina és la meva ànima.
No et caldrà tenir pressa si el que vols és jutjar-me.
Vine al meu costat i vulgues escoltar-me.

Sé que la meva veu, amb precises paraules,
com fa l'aigua del riu que constant persevera,
esculpirà el teu granit, polint-te indiferències.

Joan Gimeno.    Montrodon, 27 de març de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada