Tothom vol
deixar una empremta,
no vol perir quan hom mor,
hi ha un afany de persistència,
de perviure en el record.
Jo sempre he volgut escriure
perquè un dia qualsevol,
quan algú fullegi un llibre,
el meu clam emprengui el vol.
Però tots aquells que m'estimen
que no facin cap esforç,
no els vull amb els ulls plorosos
ni amb aquell esglai al cor.
no vol perir quan hom mor,
hi ha un afany de persistència,
de perviure en el record.
Jo sempre he volgut escriure
perquè un dia qualsevol,
quan algú fullegi un llibre,
el meu clam emprengui el vol.
Però tots aquells que m'estimen
que no facin cap esforç,
no els vull amb els ulls plorosos
ni amb aquell esglai al cor.
En tindré prou si em llegeixen
i els agrada allò que he escrit.
No vull que recordeu l'home,
aquell ser que us va estimar,
doncs transitant per la vida
i amb els anys, he descobert
que no cal pas fer memòria
si la memòria ens fa mal.
Joan Gimeno. Montrodon,
13 de març de 2015
Brutal...
ResponEliminaGràcies. És la primera vegada que faig una brutalitat... o al menys que m'ho diuen.
EliminaDoncs aquesta brutalilat, m'ha emocionat de debò. És preciós.
ResponElimina