Cançoneta de taverna
Oh, Déus del vi,
vetlleu per
mi!,
quan un mareig intens,
s'aferra com l'encens
que crema a la capella.
Oh, Déus del vi,
pregueu per mi!,
prevere que malviu,
seguidor compulsiu
del suc de la botella.
Oh, Déus del vi,
no em deixeu pas sofrir!,
un calorós estiu
eixut, mancat de most,
marcat per la sequera.
Oh, Déus del vi,
benèvols sigueu amb mi!
Acòlit, penitent,
embriac, adorador
dels sucs de la pitxella.
Oh, Déus del vi,
veniu, beveu amb mi!
Ajudeu-me a oblidar
que sóc l'esclau mortal
que ormeja la manuella.
quan un mareig intens,
s'aferra com l'encens
que crema a la capella.
Oh, Déus del vi,
pregueu per mi!,
prevere que malviu,
seguidor compulsiu
del suc de la botella.
Oh, Déus del vi,
no em deixeu pas sofrir!,
un calorós estiu
eixut, mancat de most,
marcat per la sequera.
Oh, Déus del vi,
benèvols sigueu amb mi!
Acòlit, penitent,
embriac, adorador
dels sucs de la pitxella.
Oh, Déus del vi,
veniu, beveu amb mi!
Ajudeu-me a oblidar
que sóc l'esclau mortal
que ormeja la manuella.
Joan Gimeno. Montrodon,
24 d’agost de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada