Em vas llevar la pell
a mossegades,
les nits d'estiu, dormint al ras
damunt la prada, les fredes nits
d'aquells hiverns, tancats a casa
i colgats sota els llençols i les flassades.
Encara avui visc en carn viva, i les besades
d'uns altres llavis, manllevats per sobreviure,
són un suplici volgut per no oblidar-me
dels teus treballs de sàvia carnissera.
les nits d'estiu, dormint al ras
damunt la prada, les fredes nits
d'aquells hiverns, tancats a casa
i colgats sota els llençols i les flassades.
Encara avui visc en carn viva, i les besades
d'uns altres llavis, manllevats per sobreviure,
són un suplici volgut per no oblidar-me
dels teus treballs de sàvia carnissera.
Joan Gimeno. Montrodon, 8 de
desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada