dimarts, 8 de desembre de 2015

Sense pell i encara visc




 














Em vas llevar la pell a mossegades,
les nits d'estiu, dormint al ras
damunt la prada,  les fredes nits
d'aquells hiverns, tancats a casa
i colgats sota els llençols i les flassades.

Encara avui visc en carn viva, i les besades
d'uns altres llavis, manllevats per sobreviure,
són un suplici volgut per no oblidar-me
dels teus treballs de sàvia carnissera.

Joan Gimeno.   Montrodon, 8 de desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada