dissabte, 26 de desembre de 2015

Darrere aquesta porta visc...














Llevar-te d'hora i rentar-te la cara
i potser dutxar-te, si ets polit.
Per esmorzar un cafè amb llet bullent,
baixar rabent els graons de l'escala
per agafar corrent el metropolità.
Fer bon paper al cap que mai té gràcia
fent com qui  riu aquell mal acudit,
timbrar papers a una virtual finestreta
inexistent - que els temps han canviat -
Dinar un menú repetit mil vegades
a la guingueta del carrer del costat.
Anar al gimnàs, malgrat no tenir un xavo,
s'imposa el culte al cos a la teva societat.
Xerrar amb els companys , fer la cervesa,
i un cop a casa preparar-te el sopar,
mirar a la tele el serial que toqui,
ficar-te al llit, abraçant la mestressa
i si s'escau, potser fer un clau i tot.
Tindràs per endavant vuit o deu hores
per somniar que ets guapo, llest i ric,
per esperar que toqui la corneta
que anuncia un vell-nou dia que t'espera
per perllongar-te aquesta  vida, oh infeliç!

Joan Gimeno.    Montrodon, 15 d'abril de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada