Feinejant

La vida no és res més

que feina mal pagada

i nosaltres haurem

d'anar-la fent, però

mai no podrem, il·lusos,

acabar-la, ni mai

decidirem quan, com,

ni el preu que té al final.

Serà la mort, com sempre,

que erigint-se  reina i en m'estressa

decideixi  que l'hora és arribada.

Ni més ni menys que just quan ella vol.

Vella xacrosa, qui va atorgar-te el ceptre?

Qui és que ens va fer, de sempre, els teus vassalls?

                      Joan Gimeno.    Montrodon, 29 de maig de 2015