dilluns, 7 de desembre de 2015

De Déus i de vins





















Asseguts a la taula
d'un hostal del camí
dos Déus es reconforten
compartint un bon vi.
Ja han tastat la garnatxa,
i el vi del Priorat,
un merlot de la Conca,
un negre de criança
que els han dut del Montsant,
d'Alella un rosat jove,
també un  Pla de Bages,
un més del Penedés...
Dionís es lamenta,
amb llengua de fregall
per què no troba aquí
un bon "retsina grec"
o un nèctar del Mont Athos.
I mentre, Bacus clama,
amb veu enrogallada,
anyades del Piemont,
de Trento o de Sicília
o un negre de Campania
de vinyes emparrades
en gràcils i altes pèrgoles...

Malgrat que va dir Plini
allò de " in vino veritas",
aquells dos Déus gentils
gairebé no s'entenen.
Cal que ningú malpensi,
aquestes coses passen.

No és efecte del vi,
i els etílics efluvis.
No som pas els mortals
els que haurem de dir als Déus,
quin, ni quant vi han de veure.
És més senzill que això.
És qüestió de cultures.
Dionís parla grec i Bacus llatí clàssic.

Joan Gimeno.   Montrodon, 7 d'abril de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada