dimarts, 15 de desembre de 2015

2014



                                 








No som aquí perquè cerquem dreceres
ni viaranys planers i assolellats.
No hem pas vingut per fer de ploraneres
ni pidolar l'honor que ens van robar.

Som d'un metall forjat per la Senyera,
tenim un tremp que els segles ens han dat,
ens trencarem però mai ens podran tòrcer,
són massa anys de dur el cap vinclat.

Som gent de seny però no ens manca la rauxa.
Som els hereus d'aquella noble gent
que va gaudir de la Mediterrània
mentre altres, molts, només menjaven pols.

Siguem sincers, la sort ens va ser esquerpa,
venceren, sí, però mai ens van convèncer.
Ells van errats, aquesta vella fusta
té massa grops i no es pot modelar,
com més s'hi fan més se'ls hi osca l'eina.

Mig embogits i amb l'aire amenaçant
llencen proclames i tergiversen fets,
l'Espanya eterna prové de les cavernes,
mil·lennis pírrics ells tenen per coixí.


         "La Pell de Brau mai no serà més que una."
         "Qui són aquests que parlen llemosí?"
         "Els conquerits no saben el que volen
         i pel seu bé se'ls ha d'ensinistrar ".

         I ensinistrar vol dir el que fan fa segles,
         prendre'ns els Furs, les lleis i el Parlament,
         la identitat, la llengua, la cultura,
         la vida pròpia, el ser, l'ensenyament.

        Fa anys que maldem i no ens en sortim massa
        però ja ni ha prou, que ara hem fet el pas.
        Ens hem alçat i tots plegats fent via
        hem decidit forjar-nos un camí.

        No som aquí perquè cerquem dreceres,
        ni viaranys planers i assolellats.
        Un dur camí ben segur ens espera,
        ningú va dir que això fóra senzill.

        Feu el cor fort, som gent molt lluitadora.
        Mostrem al món que fan els catalans!
                          

                   Joan Gimeno.        Montrodon, 25 d'Abril de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada